diumenge, 14 d’abril del 2013

CAPÍTOL 5:

Ja han acabat de pensar. Ara es el moment. Sortirà del castell.
L'he de seguir!!!!!
                                                         
Doncs ja hem veieu, jo, un pobre senyor, un camperol, acompanyant a un cavaller jove, majestuós i elegant, però tinc el presentiment que sense mi no podrà salvar sa majestat la princesa Leila.
GENT DEL POBLE: Que fa, senyor!? Està boig! Quina bogeria! És un pobre beneït! Deixeu-lo, si vol morir que mori! Està tocat del bolet! ....

No us ho penseu, tornaré sa i estalvi!

GENT DEL POBLE: Ja, ja, ja! De veritat que està malament! A mi em fa pena... A mi no! Es pot declarar mort si va! ....

JORDI: Senyor, contesteu-me una pregunta.

La que vulguis cavaller Jordi. La respondré amb molt de gust.

JORDI: Com es que m'ha volgut acompanyar, tot i sabent que potser no torna viu?

Perquè tinc el presentiment que sense mi tindrà problemes.

JORDI: Soc més fort del que semblo, pagès. Per cert, com es diu?

Em dic Holman. Per cert, veus aquella muntanya tan alta? Allà es on viu el drac i, si no ens afanyem es cruspirà la princesa abans no arribem.

JORDI: Te raó, ens hem d'afanyar. Creu que el vostre cavall podrà seguir el meu?

I es clar, es més ràpid del que sembla.

JORDI: Bé, si es així............SOM-HI!!!!!!!!!!!

Muntanya del drac amb vaixell antic i abandonat.